Henri Bergson: l�home com a homo faber

A quin temps fem remuntar l�aparició de l�home sobre la terra? Indubtablement, a aquell en què es van fabricar les primeres armes, els primers útils. [...] Veurem que al costat de molts actes explicables per la imitació, o per l�associació automàtica d�imatges, n�hi ha que no dubtem a declarar intel·ligents; figuren en primera línia els que testimonien un pensament de fabricació, ja perquè l�animal arribi a fabricar ell mateix un bastó instrument ja perquè utilitzi en el seu profit un instrument fabricat per l�home. [...] Sens dubte, hi ha intel·ligència allí on hi ha també inferència; però la inferència, que consisteix en una flexió de l�experiència passada en el sentit de l�experiència present, és ja un començament d�invenció. La invenció es fa completa quan es materialitza en un instrument fabricat. A això estén la intel·ligència dels animals com a un ideal. I si, d�ordinari, no aconsegueix a fabricar objectes artificials i a servir-se d�ells, es prepara en aquest sentit per les variacions mateixes que executa sobre els instints que li són subministrats per la natura. Pel que fa a la intel·ligència humana, no s�ha fet notar el bastant que la invenció mecànica ha estat el seu pas essencial i que encara avui la nostra vida social gravita entorn de la fabricació i utilització d�instruments artificials que les invencions que jalonen la ruta del progrés han traçat també la seva direcció. Tenim dificultats a donar-nos compte d�això, perquè les modificacions de la humanitat retarden d�ordinari les transformacions dels seus útils. Els nostres hàbits individuals i fins i tot socials sobreviuen molt temps a les circumstàncies per a les que estaven fets, de manera que els efectes profunds d�una invenció es deixen veure quan hem perdut ja de vista la novetat. Ha passat un segle des de l�invent de la màquina de vapor i encara comencem a experimentar l�espolsada que ens ha produït. La revolució que ha operat en l�ind�stria ha alterat les relacions entre els homes. Sorgeixen noves idees i sentiments nous estan a punt de néixer. Dins milers d�anys, quan la perspectiva del passat no es percebi sinó en grans línies, les nostres guerres i les nostres revolucions comptaran poc, suposant que existeixi el record d�elles; però de la màquina de vapor, amb el seu seguici d�invencions de tot gènere, es parlarà potser com es parla del bronze o de la pedra tallada; servirà per definir una edat. Si poguéssim prescindir del nostre orgull, si per definir la nostra espècie ens atinguéssim estrictament al que la història i la prehistòria ens presenten com a característica constant de l�home i de la intel·ligència, no parlaríem de l�home com a homo sapiens, sinó com a homo faber. En definitiva, la intel·ligència, considerada en el que sembla el seu marxa original, és la facultat de fabricar instruments artificials, en particular útils per fer útils, i variar indefinidament la seva fabricació.

__________________________________________________